dimecres, 7 d’octubre de 2009

El lideratge (1a part)

L’educació en el temps de lleure té un paper molt important en aquesta societat i un camí molt llarg a recórrer. Necessita de bones i bons professionals que tirin endavant projectes educatius que ajudin a fer créixer a persones felices. Un espai de guarda abans de començar les classes; el menjador escolar, les activitats extrascolars, els esplais dels dissabtes, els casals de vacances, les colònies, els campaments, rutes, etc., són experiències que han d’ajudar a la persona a créixer com una persona i a aprendre a tractar amb persones.

No hem d’oblidar mai el paper de la professional i el professional que forma part d’un equip i que porta a terme un projecte educatiu.

El paper d’aquesta professional o d’aquest professional és essencial per aconseguir els objectius marcats.

En un equip és molt important que tots els membres del grup treballin a gust, amb il·lusió.

A vegades, la manca d’il·lusió d’un sol membre d’un equip pot arribar a destruir-lo. L’autoestima del grup es troba en l’autoestima de cadascun dels membres de l’equip.

La tasca de la directora o del director de lleure és precisament mantenir l’equip encès, com si d’una flama es tractés, gràcies al seu lideratge.

Però, abans de considerar-se líder de res hom s’ha de fer càrrec de saber que de líders n’hi ha de molt tipus, però de bones líders i bons líders n’hi ha d’un sol tipus. I per ser-ne una d’aquests o un d’aquests; de les bones, dels bons, dels de veritat cal tenir moltes coses en compte, cal reflexionar-hi i cal saber el lloc en el que hom es troba.

La qualitat humana de la líder o el líder és, penso jo, el més important per poder triomfar en qualsevol projecte.

Una bona líder, un bon líder sap que per ella mateixa, i que per ell mateix, no és ningú al capdavant del projecte sense el seu equip. Sap que l’equip està composat per persones i que per tant les tractarà com a tal. Això que sembla tan obvi, a l’hora de la veritat no ho és tant. I ho constatem, curs darrere curs de monitores i de monitors que fem, quan a la sessió de resolució de conflictes, per exemple se’ns parla del mal lideratge que en comptes d’ajudar a resoldre conflictes és la promotora o promotor de més conflictes. Això, precisament, ho comentem també en els cursos de directores i directors, on moltes vegades elles mateixes o ells mateixos ens donen la raó perquè abans de directores o directors han estat monitores o monitors i ens confirmen la ineficàcia d’algunes persones al capdavant l’equip.

Moltes vegades tot passa perquè el director oblida que ella mateixa o ell mateix és una persona i que el que fa és tractar amb persones.

Eva Fornós Puigvert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada