El lideratge (2a part)

Pensem una cosa, diem una cosa i en fem una altra.

La bona líder i el bon líder diu allò que pensa i fa allò que diu i, sobretot, hi creu. No té por al fracàs perquè sap que forma part de la seva vida, el motor del canvi i la rectificació dels errors. No s’equivoca en el mateix error perquè sap que li en queden molts més per cometre.

És creatiu i, alhora, pràctic, ja que la creativitat de poc serveix sinó es porta a la pràctica.

La creativitat és allò que ens fa pensar en idees noves o que ens fa innovar-ne d’altres anteriors ja existents.

És aquella persona que fa servir els sentits i sap que té orelles per escoltar i boca per comunicar-se amb els altres.

I la qualitat humana més important, vendre’s a través de la humilitat, que d’humil s'és o no s’és, i que és ven, precisament, quan hom ho és i no quan ho fa veure.

La humiltat és la que et fa assimilar el fracàs i reconèixer els errors i que és conscient que té idees, però, que sap que aquella idea no té perquè ser la millor.

De fet, la bona líder i el bon líder són els qui fan servir el treball d’equip per trobar les millors idees, exprimint el coneixement de tothom, fomentant doncs el treball d’equip, tenint en compte els sentiments i les aptituds de tothom.

I per a ser una bona líder i un bon líder, sobretot, cal creure en allò que pensa, fa i diu. I creure en una idea o creure en una persona només es pot transmetre si realment hi creus en allò. I no es pot dissimular.

El truc és ser realment qui ets i si, qui ets, convé a l’equip. Perquè creus en l’equip humà i en les teves pròpies idees i en les idees dels demés i fas allò que cal fer per al teu equip i per al projecte en comú. Per molts errors que tant la líder o el líder, o el seu equip cometin, el projecte tira endavant i el projecte arriba a bon port essent productiu.

Evidentment, per aconseguir resultats positius en un projecte d’educació en el lleure és que totes i tots els qui han participat: equip i usuaris hagin estat ben atesos, hagin conviscut feliços, s’hagin anat resolent els conflictes de forma innovadora i s’hagin remogut consciències i sentiments. I això, s’hauria d’aconseguir sempre, sense importar el temps de la durada del projecte. Un simple espectacle de música, una festa d’aniversari, un migdia en un menjador escolar, en una classe de teatre, en una sessió de mitja hora de contes. L’experiència és immediata, arriba per segons, constants a les nostres vides, a les nostres ments, als nostres cors.

Les persones des de que naixem necessitem de bones persones, no importa que a casa teva no siguin bons amb tu si a fora ho estant sent. Hem d’acumular bones experiències, aquelles que ens fan vibrar, que ens fan sentir, plorar, riure, emocionar. Les que ens fa sentir que som importants, que som úniques i únics, que som diferents, però, alhora, tan iguals que ens creen il·lusió i esperança.

Hom sempre sap que cal fer, perquè la solució als problemes es troba en cadascú de nosaltres i de ningú més.

Eva Fornós Puigvert