dilluns, 14 de setembre de 2009

Els maltractaments de la humanitat (II)

Segons les informacions oficials, és a dir, les declaracions del govern que podem rebre a través dels mitjans de comunicació, moltes de les morts de dones per part de parelles o exparelles sentimentals són dones que abans no havien denunciat els seus maltractaments. I amb aquestes dades a la mà, el president d’Espanya va dir que el què s’ha d’aconseguir és que les dones denunciïn, amb aquesta mesura doncs s’intenta evitar més morts amb l’objectiu que algun dia aquesta realitat ja no sigui així. Fins a aquí, sembla ser tot plegat políticament correcte. Bé, siguem crítics i analitzem com estan creades les lleis en països democràtics i per què fins a ara no eradiquem les coses que realment fan mal a la gran massa de població mundial, com podria ser, per exemple, la mort de parelles sentimentals o els accidents de trànsit, o la prostitució i els abusos sexuals i el tràfic de drogues o d’armes… Creem una societat masclista. Societat que jo, avui, ja no l’anomenaria així, sinó, societat de divisió entre homes i dones. Viure en una societat de divisió entre homes i dones crea conflictes (opressió, maltractaments físics i psíquics, manipulacions, depressions, desigualtat d’oportunitats, morts, …) Creat el problema s’ha de resoldre i donem la resposta a través de lleis (denúncies, ordres d’allunyament, presó, cases d’acollida, treball social, mediació familiar, etc.) Totes i tots sabem que tot plegat radica en un canvi de mentalitat, que tot se centra en l’educació en valors, en la conducta social, en la consciència global. La pregunta ens l’hem fet totes i tots sempre en algun moment de la nostra existència o fins i tot constantment. Per què si sabem que els cotxes maten amb més probabilitats a conseqüència de la velocitat i creem normes de trànsit on la velocitat màxima a les carreteres no pugui sobrepassar els 120 km/h, fabriquem cotxes que puguin córrer a més de 120 km/h de velocitat? I així, tantíssimes preguntes en tots els temes que se’ns ocupa o se’n puguin passar pel cap. I la resposta, totes i tots, la sabem: perquè sempre hi ha algú que se’n beneficia. Creat el problema, creada la solució a conveniència del poder (fer diners o adquirir altres beneficis a canvi). Sabem que la gent no compleix les normes, doncs sancionem. I sempre donem una mica de dosi de la gran veritat perquè ningú mai del tot acabi de reflexionar. Cursos de reeducacions. Igual passa amb els maltractaments, les armes, les guerres, els abusos sexuals, la prostitució, les drogues… L’educació hi té molt a fer però va a pas de tortuga que costa de percebre perquè la realitat on vivim és la que és. Aquella doble moral que ens fa tornar a tantíssims bojos. Les coses que no hi guanyes diners ni poder solen ser les coses bones: l’altruisme, la solidaritat, fer reflexionar, la constància, la bona fe, l’amor a la humanitat, l’amor a la naturalesa i a tot allò que t’envolta…
L’arma més gran que el poder té per despistar a la gran massa és fer servir aquesta tècnica de “dividir”: per això existeix el racisme, la xenofòbia, els prejudicis, etc., etc., etc. No vivim en un món del tot lliure. Mentre la gran massa és divideix intentem donem resposta a cadascuna de les morts d’aquest planeta, a cadascuna de les morts per culpa de guerres, fam, malalties, accidents de trànsit, víctimes de la violència... Eva Fornós Puigvert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada