dimarts, 8 de setembre de 2009

Els maltractaments de la humanitat (I)

Acabo d’escoltar a les notícies que una altra dona ha mort en mans d’un home...
I em miro en Josep, el meu fill petit que ara té 15 mesos i me l’intento imaginar com a un futur mal tractador...
D’acord.
L’educació rebuda per part de la seva família pot ser un factor definitiu per arribar a convertir-lo en un mal tractador?
I sincerament, ara per ara, penso que sí, absolutament sí...
De fet penso que l’únic que et fa convertir en maltractador és l’educació rebuda durant la teva infantesa i joventut, igual passa amb el fet de ser més bo o menys, o ser d’una o altra manera...
És per tant una qüestió de conducta?
Sí, no?
Em recordo a mi mateixa que tot educa, no només la família, sinó que també la societat i el moment històric en concret, la cultura, la religió, l’escola, els amics, els barris on vius i les teves pròpies circumstàncies...
I m’explicaré, perquè el què vull dir va més enllà d’aquesta afirmació simplista.
Una altra pregunta, el fet de convertir-te en una víctima de maltractaments és conseqüència de l’educació rebuda?
Sincerament ara per ara, penso que sí...
Reflexionem-hi....
Educo el meu fill baró com un ésser en tota la seva masculinitat més primitiva i la que representa culturalment avui en dia, cada cop més deslligada dels prejudicis d’un masclisme cada cop més eradicat de l’actual societat, però no del tot, i per això en parlem, per exemple...
De fet penso que el masclisme no desapareix, es transforma així com l’esclavitud, que tampoc ha desaparegut, simplement s’ha transformat...
Pronuncio les seves capacitats de força física i l’instint de protecció al màxim de la seva potencialitat.
Valoro la seva capacitat de resolució de conflictes a través de la violència i m’oblido del tot de la seva educació emocional i deixo que desenvolupi lliurament la violència més natural i existencial...
A més a més, li promoc sentiments de ràbia, de superioritat i de poder cap als demés i el felicito constantment per ser un “home valent” i el motivo perquè faci servir les mentides per solucionar els seus problemes.
Dit així, sembla que ningú amb consciència pugui educar un nen d’aquesta manera i és que em sembla que ningú ho fa conscientment, és clar, però una educació sense la consciència del com, el perquè i el què s’educa pot provocar aquest tipus d’educació amb els actes tan insignificants del dia a dia...
Amb l’ajuda, està clar, de l’entorn social en el que vivim; polítiques, mitjans de comunicació, informació (o desinformació), etc. , i aquests sí que estan carregats de consciència...
La pregunta és: i amb quina finalitat volen alguns un món dividit?
No la sabem la resposta, almenys jo no la sé, i només puc pensar en el valor i el contravalor; per tant penso en el bé i el mal. I em plantejo que al llarg de la història de la humanitat sempre hi han hagut els bons i els dolents, tan simple com això...
A què em refereixo quan dic educar a un infant baró en tota la seva masculinitat?
Doncs em refereixo a pensar des d’un bon començament, és a dir, des de que neix, que pel fet de tenir un penis el fa un home i per tant tot allò que avui en dia entenem per ser un home.
Què s’estén per ser un home?
Ho sabem en una societat masclista, no cal que ho repetim...
Però avui en dia què representa ser home en aquesta societat?
Primer, pensem-ho, perquè crec que les coses no han canviat tant...
Què n’esperem dels homes les dones i que n’esperen dels homes els propis homes?
Parlaré només en relació amb la cultura, deixo de banda la biologia i després ja en faré esment.
Jo penso que la biologia no ho és tot, en una societat que hauria de ser lliure i que ha demostrat abastament com pot manipular a la gran massa a través de l’educació des de qualsevol àmbit...
I si biològicament sóc home però per dins em sento dona?
Això què és, biològic o cultural, o ambdues coses alhora... ?
Un nen que fa coses de nena i s’enamora d’un altre nen, fa coses de nenes o com que se sent nena, fa les coses que veu que fan les nenes i nosaltres diem que són de nena?
Com que és un nadó baró, el vestim com a tal des de l’hospital, el convidem a la societat en un món masculí. L’habitació blava amb joguets de gènere masculins: pilotes, cotxes amb herois pensats per als barons; Superman, Spiderman.... Pantalons, camises i els cabells curts...
Ho fem tot perquè pensem que és un nen i donem per suposat que li agradarà l’esport, els cotxes, els sorolls estridents de les motos i la velocitat, fins i tot el perill i serà àgil.
Sí, com ha de ser un home.
I jo pregunto: els gustos són naturals o s’aprenen?
Sigui com sigui estem aquí, en una societat que ja està muntada amb unes normes prefixades...
És un nen i quan té actituds agressives davant les coses moltes vegades el justifiquem: "com es nota que és un nen, quin nervi, quina força"...
Si agafa una nina i li aixafa el cap el justifiquem perquè és un nen...
A un nen se’l pot ensenyar a tractar bé les nines? I qui diu nines, diu qualsevol joguet...
Quan cau a terra no plora i ho justifiquem: “És un nen” i el felicitem perquè no plora...
És dolent potser plorar quan t’has caigut?...
I si cau a terra i plora desconsoladament li diem; “valent, va que tu pots...”
I a mesura que es fa més gran se'ns escapa allò de “plora com una nena”.
Si és nerviós ho justifiquem dient que és un nen, si és gandul ho justifiquem dient que és nen, si es desordenat ho justifiquem perquè és un nen...
Si pica als gossos i arranca les plantes també el justifiquem...
Passen els anys i comença l’època de les extraescolars i si el nen encara no pot decidir, ja ho fem nosaltres per ell. Com em tot a la vida als infants se’ls hi va marcant el camí, i ja ha de ser així moltes vegades, el problema és que decidim en una societat carregada de prejudicis i l’apuntem a fer esport, futbol : “aquest nen podria arribar a ser un gran futbolista”.
Si a l’escola pica una nena li recordem que a les nenes no se les pica.
Per què? Per què són més febles? Per què tens més força? O, simplement, per què a les persones no les hem de picar?
A l’hora del pati se socialitza amb els seus companys; la gran majoria de nens jugant a futbol, les nenes no...
I jo em torno a preguntar, els gustos per a les afeccions s’eduquen o són biològics?
Realment creiem que el fet de que t’agradi més una cosa que una altra respon a un fet biològic?
En tot cas, la violència també és innata i bé que l’eduquem...
L’home de la casa, el protector de la mare i les germanes, l’acompanyant del pare... El baró s’està fent més gran, a poc a poc deixa de ser un infant...
Fins a aleshores, sap que a un home li agraden molt les dones, el seu físic sobretot... Sap que l’home té un paper important a la família; treball, diners, vida social i una vida amagada de les seves dones; mares, germanes, amants... Un món apart, el dels homes... Una societat invisible per a les dones...
Aprèn a fer servir les eines de conquerir a través de la mentida: tu a una dona li has de fer creure que és la més bella, la més bonica del món... Promete-li que en tindràs cura d'ella i li seràs fidel, que ella és, per a tu, la més dolça de totes les roses... Has de ser un galant, un conqueridor...No li diguis mai el que penses en realitat, ni el que et passa... Sigues valent i no mostris la teva part sensible, a les dones no li agraden veure un home feble i ploraner...
El nen cada cop deixa de ser més nen per passar a ser més home i amb el que tot això significa...
Els homes no han entès mai a les dones, són sensibles, febles, paranoiques i unes histèriques... Són envejoses i es fan la vida impossible entre les mateixes dones... Competeixen pels homes i necessitarien ser les úniques al món... Quan desitgen tenir un fill fan el possible per aconseguir-lo, encara que sigui enganyant a l’home... Si les rebutgen et faran la vida impossible o seran capaces de trencar amb el teu matrimoni... Gasten els diners en coses que tu ni tan sols valores...
L’educació masclista està inventada per un món d’homes i de dones i a les dones se les educa igual en aquest sentit pels homes i les dones...
Parlem de les nenes i seva feminitat... Què n’esperen els homes de les seves dones i que n’esperen les dones de les pròpies dones?
En una societat prefixada on nosaltres, les masses, poc hi podem fer per canviar-la, hem creat a la dona des dels seus inicis com un objecte sexual per a l’home; és la dona qui dóna plaer a l’home i és la dona qui biològicament parirà els fills i les filles, i és la dona qui els criarà en major proporció de temps i qui els educarà en major proporció de temps, també.
I això a moltes donaes masclistes, a l’igual que un home masclista, ja els hi va bé, ja els hi agrada, perquè entenen que aquesta és la seva naturalesa...
Amb tot això l’únic que vull dir és que les vertaderes víctimes del masclisme són sens dubte els bons homes i les bones dones... A la resta ja els hi agrada que això funcioni així...
Hem creat una societat dividida, començant primer per la divisió dels homes i les dones.
A aquesta societat dividida hi hem afegit una societat competitiva, s’ha creat un món de caos i de por, de guerres i de conflictes... A conseqüència de la confusió.
La nova esclavitud del segle XXI és la prostitució i no fem res per eradicar-la, fins i tot hi ha qui promou, en un sentit reivindicatiu i progressista, que l’hem de regular per convertir-la en una feina digna...
“Ups!”, estem confusos...
Per això no m’estranya gens quan miro la televisió una estona perquè ja en tenim prou per arribar a una conclusió: vivim en una societat de doble moral!
Comença tot per la divisió entre els homes i les dones, després per la divisió local, comarcal, de nacions, de països, entre països, de cultures i entre cultures, de religió...
Dividir, dividir, dividir i competir...
I aquesta és la societat que ens han muntat i que tu i jo, si t’hi fixes, poc hi podem fer per canviar-la... les diferències com un valor negatiu, quan les persones bones sabem que les diferències és un dels valors més positius que tenim l’ésser humà...
Qui busca unió per anar en contra a una altra unió és un terrorista, tant si passa per la massa de població o organitzacions o passa a través dels països governats i són els governs qui fan les guerres...
La llei del més fort i la llei de la supervivència són humanes?
Rotundament no!
En tot cas a la naturalesa pot ésser que sigui així, tot i que la pròpia naturalesa necessita de totes les espècies, penso és una cadena no?...
L’ésser humà té la capacitat per ser bo i saber què és el que està bé i el que està malament?
Té aquesta capacitat per què potser l’home és simplement bo quan neix?
Gran debat, no?
El que penso que sí passa és que hi ha qui mai reflexiona de la seva pròpia existència perquè està massa atrapat en una societat que simplement l’home ha creat...
I és per això que som capaços de ser feliços mentre altres viuen amb guerres, injustícies i fam...
Tenim bones persones al llarg de la nostra història, i també en la recent, que ens han anat mostrant la veritat.
Penso que la revolució es troba precisament en no revolucionar-se i que cadascú faci el que sap que està bé i dins del seu àmbit faci allò que sap que està bé...
I a negar-se a perdre cada dia més i més llibertat, a través de la reflexió.
Penso que la revolució comença en un mateix... I no basant-se en fronteres, banderes i unitats que van contra d’altres unitats...
Penso que cap guerra farà possible la pau... Eva Fornós Puigvert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada