dijous, 20 d’agost de 2009

Esser-ne conscients

Fa uns anys, relativament pocs, era del tot normal que mares, pares i mestres poguessin fer ús de la força i l’abús de l’autoritat davant d’una filla o fill o alumne que el seu comportament, segons l’adult, no havia estat el correcte. I no passava res, absolutament res. Per contra, si una mare o un pare no utilitzaven la bufa per “controlar” la “mala” actitud del seu fill o filla al carrer o en algun establiment públic, encara podia escoltar: - A aquesta vaileta o vailet el que li falta és una bona bufa. Tot això ha passat a la història… Els valors al llarg del temps van variant i es van modificant i avui en dia s’intenta que les lleis i la moral social vagin d’acord amb els principis bàsics dels drets dels infants. L’educació té un gran paper, per no dir el principal, pel que fa a la moral social, que es pot modificar i es modifica a través del col·lectiu social, partint, és clar, de l’individual. Aquesta consciència social que l’educadora i l’educador ajuden a transmetre, comença evidentment en un mateix. Per això, és diu que l’actitud d’un mateix és el més important a l’hora d’educar. I l’actitud principal que penso s’ha de tenir és la de “voler ser educat” constantment, permanentment, per tot el nostre entorn. En l’educació crec que una de les coses més importants és l’aprenentatge permanent... Estar al dia és important i procurar no quedar-se amb idees que han quedat obsoletes… Una monitora, un monitor, una directora i un director de lleure que, evidentment, també forma part del col·lectiu d’educadors, això no ho pot perdre mai de vista durant la seva tasca. Els abusos sexuals a menors és una lacra de la societat que s’ha de voler eradicar, per començar no ho podem ignorar… És important tenir clar que qualsevol menor d’edat està exposat a aquest perill i que les abusadores i abusadors no tenen cap perfil en concret, per tant que totes i tots podríem ser-ho. Trencar amb el tabú sexual que encara ara té la nostra societat, parlar obertament de sexualitat i d’abusos amb els menors és un camí en el que encara s’ha de recórrer molt de trajecte… La consciència social en aquest tema, per exemple, comença en trencar aquest silenci, en informar i deixar de ser un ignorant d’aquest tema… Mentre preferim callar, totes i tots som còmplices de les abusadores i dels abusadors. Els silencis només es poden trencar amb la comunicació i la reflexió individual i comuna. Eva Fornós i Puigvert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada