En un poble dels molts que aterrem a fer cursos per Catalunya, l’Ajuntament a través de la seva Àrea de Promoció Econòmica ha aconseguit fons europeus per impartir un curs de monitores de lleure dins d’un programa de promoció de la dona. Hi ha participat una vintena de dones en edats compreses entre els 20 i els 55 anys. Els promotors del curs ens han demanat que reforcéssim el tema del joc esportiu atès que moltes d’elles podrien trobar feina en els diversos casals esportius de la població, la qual cosa vam fer.
Es dóna la circumstància que aquestes alumnes han estat molt motivades i això els professors de l’escola ho hem notat tots per la seva participació i interès.
Ara, que ja estan pràcticament a final de curs, s’estan plantejant el lloc per fer les pràctiques i els promotors del curs que són qui els hi faciliten el lloc on poder-les anar a fer han pensat en el casal municipal, que és un casal esportiu amb diverses modalitats, i en el casal de l’esplai del poble, una entitat que treballa amb nens i nenes al llarg de tot l’any.
La sorpresa se l’ha endut l’encarregada de l’Ajuntament de fer els tràmits quan els dirigents d’aquell esplai s’hi han negat rotundament pel fet que es tracta de noies massa grans (això sí, les més jovenetes sí que les han agafades, incloent-hi la germana d’una de les dirigents).
En aquests moments estan en tractes, particularment no sé com acabarà la història, però, malauradament, sí sé com ha començat. Tampoc sé les raons que han esgrimit per defensar-ho, però les podem quasi que aventurar.
M’he assabentat que es tracta d’un esplai privat però que utilitza recursos municipals i està subvencionat pel propi ajuntament.
El que més m’ha dolgut és que una de les persones de l’equip directiu, és una ex alumna meva d’un curs de directors celebrat recentment.
Això és una discriminació clara entre persones, per a mi no hi ha dubte.
“És que no seguiran el nostre ritme”, diuen... i m’assabento que estan atenent a nens i nenes a partir del 3 anyets!!
Excuses, però sobretot manca de visió.
Si es tracta d’un esplai que fa la seva tasca educativa al llarg de tot l’any de ben segur que hi ha tot un seguit de valors i dinàmiques que podrien haver transmès a aquestes dones en pràctiques, que haurien aprés un estil de treballar i uns valors que se suposa són bons i adequats per transferir a altres activitats d’entorns diferents al de l’esplai com per exemple és tot l’entorn escolar.
En un poble dels molts que aterrem a fer cursos per Catalunya, l’Ajuntament a través de la seva Àrea de Promoció Econòmica ha aconseguit fons europeus per impartir un curs de monitores de lleure dins d’un programa de promoció de la dona. Hi ha participat una vintena de dones en edats compreses entre els 20 i els 55 anys. Els promotors del curs ens han demanat que reforcéssim el tema del joc esportiu atès que moltes d’elles podrien trobar feina en els diversos casals esportius de la població, la qual cosa vam fer.
Es dóna la circumstància que aquestes alumnes han estat molt motivades i això els professors de l’escola ho hem notat tots per la seva participació i interès.
Ara, que ja estan pràcticament a final de curs, s’estan plantejant el lloc per fer les pràctiques i els promotors del curs que són qui els hi faciliten el lloc on poder-les anar a fer han pensat en el casal municipal, que és un casal esportiu amb diverses modalitats, i en el casal de l’esplai del poble, una entitat que treballa amb nens i nenes al llarg de tot l’any.
La sorpresa se l’ha endut l’encarregada de l’Ajuntament de fer els tràmits quan els dirigents d’aquell esplai s’hi han negat rotundament pel fet que es tracta de noies massa grans (això sí, les més jovenetes sí que les han agafades, incloent-hi la germana d’una de les dirigents).
En aquests moments estan en tractes, particularment no sé com acabarà la història, però, malauradament, sí sé com ha començat. Tampoc sé les raons que han esgrimit per defensar-ho, però les podem quasi que aventurar.
M’he assabentat que es tracta d’un esplai privat però que utilitza recursos municipals i està subvencionat pel propi ajuntament.
El que més m’ha dolgut és que una de les persones de l’equip directiu, és una ex alumna meva d’un curs de directors celebrat recentment.
Això és una discriminació clara entre persones, per a mi no hi ha dubte.
“És que no seguiran el nostre ritme”, diuen... i m’assabento que estan atenent a nens i nenes a partir del 3 anyets!!
Excuses, però sobretot manca de visió.
Si es tracta d’un esplai que fa la seva tasca educativa al llarg de tot l’any de ben segur que hi ha tot un seguit de valors i dinàmiques que podrien haver transmès a aquestes dones en pràctiques, que haurien aprés un estil de treballar i uns valors que se suposa són bons i adequats per transferir a altres activitats d’entorns diferents al de l’esplai com per exemple és tot l’entorn escolar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada