diumenge, 24 de maig de 2009

Sempre he pensat que per fer de professor s’ha d’estar al dia

Jo em vaig estrenar com professor dels cursos de monitors de lleure l’any 1990, d’això ja fa 19 anys.
Abans donava classes en una escola avui ja desapareguda que tenia la seu a Barcelona i una delegació a Girona, fèiem un curs de monitors l’any. Quan acabava el curs, com si s’hagués acabat per sempre la meva feina, destruïa molts dels esquemes i apunts que havia elaborat i que no eren pas pocs.
Quan el meu company de feina, en Jordi, es va incorporar a l’escola, l’any 1992, se’n va adonar d’això i m’ho va fer notar dient: “no veus quina quantitat d’energia gastes cada vegada tornant-ho a elaborar tot de nou” i jo li vaig respondre que d’aquesta manera m’obligava a estar al dia.
La veritat és que m’ha fet pànic sempre fer de professor que explica coses obsoletes i ja superades per altres més consistents. L’experiència però m’ha demostrat que això d’estar al dia, tal com ho concebia, és quelcom molt relatiu.
Amb el munt de teories que hi ha sobre l’aprenentatge, què vol dir estar al dia? Acceptar-ne unes o rebutjar-ne unes altres? O explicar-les totes, si som capaços de tenir aquests coneixements, i deixar que l’alumne triï?
Avui la concepció d’un professor ha canviat, el professor ja no és el sac de coneixements que els té tots, sinó que és un animador, un dinamitzador de l’aprenentatge on els alumnes són convidats a endinsar-se en un món que d’acord amb la “Teoria del sac” que en el seu dia ja vaig explicar, desconeixen o coneixen en la mateixa línia en que se’ls encamina o bé tot al contrari i que, en qualsevol dels casos, és beneficiós per engruixir el nostre sac de coneixements.
Avui, gràcies a internet, els coneixements hi són tots i al nostre abast. Hem de saber navegar , però. Cal que sapiguem contrastar les informacions i sempre anar a la font.
Jo particularment, tinc la sort de rebre molta informació a través de les memòries que els alumnes han de presentar de les seves pràctiques i que jo avaluo. Això em fa posar al dia i també estic al dia de quantes coses incoherents s’estan portant a terme a la realitat. Plantejament d’activitats que no tenen cap relació amb els objectius proposats. Tot un sac de bones intencions i prou. Però el que és més greu, activitats que no tenen cap nexe d’unió entre elles que no sigui el de passar el temps i tenir entretinguda la mainada... però clar, això forma part d’un altre tema d’estudi.
Ara estic parlant d’estar al dia.
Doncs bé, analitzant allò que s’està portant a terme a través de les memòries, les pròpies experiències dels alumnes que m’expliquen, les exigències de les empreses de serveis d’educació en el lleure, bàsicament, puc detectar quina és la demanda d’aquest sector, quins són els seus dèficits i marcar una trajectòria curricular que finalment quedarà reflectida en les meves classes. Això però, també és el que no solament jo com professor faig, sinó la pròpia Escola l’Empordà porta a terme a nivell general. Per això, i quan encara érem delegació d’aquella escola de Barcelona vam començar a diferenciar-nos perquè vam basar l’aprenentatge del curs de monitors en dos eixos bàsics: la responsabilitat i la seguretat per un cantó i per l’altre el fet de que estem tractant amb persones.
La nostra és una escola dinàmica perquè l’engranatge que s’ha de moure per fer canvis és molt simple. Les decisions de l’equip directiu es poden portar a terme pràcticament d’immediat i això ens ajuda a estar al dia perquè no tenim la llosa d’haver de moure moltes peces.
Això també ens fa anar per endavant amb la dificultat d’haver de contrastar si allò que estem fent, la direcció que hem pres, és la correcta.
Ara per ara, la nostra major satisfacció és comprovar que el Pla de Qualificacions Professionals corrobora en un percentatge molt alt tot allò que estem fent, tot allò que havíem introduït...
Però la millor constatació és comprovar com els nostres alumnes surten ben preparats per afrontar el repte de l’educació en el lleure. RUBÈN FORNÓS CASARES

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada