dimecres, 4 de març de 2009

Tolerància versus responsabilitat

Fa anys que evolucionem socialment d'una manera més ràpida a la que es tenia per costum. La frase típica de la nostra generació és la de "hi ha una crisi de valors". Doncs bé, m'agradaria deixar-vos escrites algunes de les meves opinions sobre el tema dels valors i la societat actual. Primera: La societat, sí, aquesta cosa tant etèria per a alguns a la qual posem la responsabilitat de totes aquelles coses que no ens agraden, som nosaltres mateixos. Per començar a fer el món d'alguna manera a la qual nosaltres estiguem més en acord cal tenir ben clar que cada ú de nosaltres fem aquesta societat. Segona: Crisi de valors actualment? Em semblaria tan il·lògic com incomprensible afirmar que actualment hem perdut els valors. Quins valors hem perdut? Estic convençuda d'alguna cosa a la inversa d'aquesta frase: ara els valors fonamentals conviuen amb tota una altra quantitat tal de valors que es fa difícil a vegades saber com volem posicionar-nos. Tercera: Em debatré a mi mateixa per a anar seguint el fil dels conceptes a desenvolupar i arribar al cap: fa un moment he deixat anar la frase que hi ha tal quantitat de valors per escollir que a vegades es fa difícil saber per on hem d'anar. Doncs bé amics, aquí és on vull anar a parar: com donar eines per a escollir els valors? Si no adoptem una postura autoritària i de responsabilitat envers aquelles persones a qui hem d'educar estarem creant un caos en el món dels valors i de les decisions. Molta quantitat de responsables de menors es queixen que els nens i nenes d'avui en dia són rebels i complicats... A mi em fa l'efecte que si no tenim la voluntat de marcar-los en les seves trajectòries, seran tals els dubtes i manca de reafirmacions les que tindran, que evidentment seran persones difícils de fer raonar i tractar. No estic dient res més que hauríem de començar pel principi i analitzar les situacions abans de pronunciar frases i etiquetes de valors. Els nens i nenes d'avui en dia, com molta gent els agrada anomenar-los, no són més que el resultat de la convivència d'ells mateixos amb tots els factors que els envolten. Un nen d'avui en dia, en néixer, és que té alguna diferència amb un nen de fa cinquanta anys? Em refereixo a acceptar que potser, més que els valors, el que està fallant principalment és L'AGENT EDUCATIU, la manera de marcar-los i de treballar amb aquestes persones. Qualsevol infant és una esponja. Evidentment que tindrà uns trets de caràcter més o menys marcats però hauríem de creure més en la nostra figura d'educadors. Potser la manca de qualitat es troba en els educadors amb qui es troben aquests infants. I quan dic educadors em refereixo a qualsevol de les persones responsables de l'educació de l'infant. Em sembla una crítica prou constructiva i no ha de donar peu a sentir-se molest. En tot cas, el que hem de fer és buscar les eines que ens manquen per a poder educar. Quarta: Hem anat a parar a l'autoritat: manca de valors o manca d'autoritat? Cinquena: Autoritat vol dir imposar o ensenyar el ventall d'opcions, marcar i acompanyar? Sisena: La tolerància i la responsabilitat transmeses com a resultat d'una bona aplicació de l'autoritat en l'educació en valors. Mar Bofarull Albert

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada