Us heu parat mai a reflexionar què és una quintada.
Una quintada se sol definir com el maltractament, la molèstia, l’assetjament, el perjudici o el patiment que els més antics solen fer als més nous.
Per tant es tracta sempre d’una situació d’abús de poder, de força, de situació... vers els més febles.
De ben segur que molts de nosaltres hem tingut contacte amb les quintades, bé perquè les hem propiciat, bé perquè les hem patit o per ambdues coses.
Quan un nen fa una quintada a un altre com podem mesurar el maltractament, la molèstia, el perjudici o el patiment que s’infligeix?
És que els maltractaments es poden mesurar?
Un maltractament és un maltractament i prou.
La infracció d’un dret humà és una infracció i prou.
No n’hi ha d’infraccions petites o grans, podem mesurar els danys causats, això sí, però les infraccions ho són independentment del dany que es produeixi.
Als nens no els podem dir podeu infringir el dret de les persones en funció del dany que els produïu.
Si consentim les “petites” quintades, el nen no aprèn a discriminar necessàriament ni a valorar el dany que fa, sinó que bàsicament aprèn que pot infringir els drets dels altres, que pot fer servir la seva situació de poder per abusar-hi.
I d’aquí a passar a fer més dany només hi ha un pas.
I si això no ho podem consentir entre els nens, menys encara que sigui un monitor o monitora qui faci les quintades aprofitant-se de la innocència dels nens i nenes.
Ens els cursos de monitor/es, malauradament, m’he trobat alumnes que han defensat les quintades com quelcom que sempre s’ha fet, com quelcom innocent que no fa mal i encara més, han parlat d’aquells que no saben encaixar una broma com algú a qui s’havia d’educar en aquest sentit... és aquí quan els he dit:
“us atreviríeu a fer-me una quintada?... jo us puc suspendre. Oi que no us atreviríeu?, perquè he incidit en el sentit del poder, vosaltres no el teniu respecte a mi i jo sí respecte a vosaltres...”
No sé si la meva reflexió els haurà servit per a alguna cosa, però almenys crec que els vaig fer venir el dubte.
Ruben Fornós i Casares
Us heu parat mai a reflexionar què és una quintada.
Una quintada se sol definir com el maltractament, la molèstia, l’assetjament, el perjudici o el patiment que els més antics solen fer als més nous.
Per tant es tracta sempre d’una situació d’abús de poder, de força, de situació... vers els més febles.
De ben segur que molts de nosaltres hem tingut contacte amb les quintades, bé perquè les hem propiciat, bé perquè les hem patit o per ambdues coses.
Quan un nen fa una quintada a un altre com podem mesurar el maltractament, la molèstia, el perjudici o el patiment que s’infligeix?
És que els maltractaments es poden mesurar?
Un maltractament és un maltractament i prou.
La infracció d’un dret humà és una infracció i prou.
No n’hi ha d’infraccions petites o grans, podem mesurar els danys causats, això sí, però les infraccions ho són independentment del dany que es produeixi.
Als nens no els podem dir podeu infringir el dret de les persones en funció del dany que els produïu.
Si consentim les “petites” quintades, el nen no aprèn a discriminar necessàriament ni a valorar el dany que fa, sinó que bàsicament aprèn que pot infringir els drets dels altres, que pot fer servir la seva situació de poder per abusar-hi.
I d’aquí a passar a fer més dany només hi ha un pas.
I si això no ho podem consentir entre els nens, menys encara que sigui un monitor o monitora qui faci les quintades aprofitant-se de la innocència dels nens i nenes.
Ens els cursos de monitor/es, malauradament, m’he trobat alumnes que han defensat les quintades com quelcom que sempre s’ha fet, com quelcom innocent que no fa mal i encara més, han parlat d’aquells que no saben encaixar una broma com algú a qui s’havia d’educar en aquest sentit... és aquí quan els he dit:
“us atreviríeu a fer-me una quintada?... jo us puc suspendre. Oi que no us atreviríeu?, perquè he incidit en el sentit del poder, vosaltres no el teniu respecte a mi i jo sí respecte a vosaltres...”
No sé si la meva reflexió els haurà servit per a alguna cosa, però almenys crec que els vaig fer venir el dubte.
Ruben Fornós i Casares
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada