dimecres, 4 de febrer de 2009

La tradició i l'experiència

El fet que una cosa s’hagi fet sempre de la mateixa manera no és garantia de res. L’experiència per ella mateixa tampoc n’és cap garantia. Anem a analitzar la primera d’aquestes afirmacions, la tradició per ella mateixa no ens garanteix gairebé res, el nostre país tradicionalment ha estat masclista, per tradició es maltracten animals en determinades festes i per tradició en determinades situacions emborratxar-se encara està ben vist perquè s’ha fet sempre. Pel que fa a la segona de les afirmacions, hi ha gent que té molta experiència en espifiar-la sempre, que no aprèn dels seus errors, i el que tal vegada és pitjor, que no en vol aprendre. En el món del lleure educatiu aquestes dues afirmacions també són aplicables. Per un cantó veiem que hi ha moltes activitats que es programen, què dic es programen!, es porten a terme, senzillament perquè sempre s’ha fet així sense analitzar l’oportunitat de les mateixes, la seva adequació, el seu nivell de qualitat i sobretot la seva conveniència en funció al context i als objectius generals del nostre programa, quan en els millors dels casos existeixen i estan ben definits. Veiem que hi ha casals que no s’han posat al dia en el sentit d’adequar-se a les necessitats actuals de nens i nenes i que encara fan els seus planejaments com si la realitat actual no existís o el que és el mateix com si estiguéssim ancorats en el passat. Per un altre cantó veiem la forma en com sovint donem resposta als conflictes, la forma en com apliquem els càstigs, reproduint esquemes que ni tant-se-val hem posat en dubte la seva actualitat i validesa, només amb l’única garantia que sempre s’ha fet així. Pel que fa a l’experiència, perquè aquesta sigui positiva ha d’anar acompanyada de la revisió constant de les nostres accions. Molts alumnes que diuen tenir molta experiència de treballar amb infants, quan els faig reflexionar a classe es desmunten perquè per primer cop reflexionen sobre un munt de coses que abans no havien fet i que tenien davant dels nassos. L’experiència quan va acompanyada de la reflexió es converteix en una eina molt poderosa. Alguns monitors i monitores es troben compartint treball amb monitors i monitores dinosaures que amb l’escut de l’experiència blinden les seves incompetències i la seva pobresa creativa, les seves pors i el seu immobilisme, i com a resultat frenen el treball d’equip i conseqüentment la creativitat i per tant el progrés del projecte educatiu en ell mateix. Per acabar, si més o menys esteu d’acord amb aquestes dues afirmacions del principi, podem concloure que hem de revisar tot allò que es fa per tal d’estar al dia, és a dir, per tal de donar la resposta educativa adequada a les necessitats actuals de nens i nenes. Finalment, tenir en compte que l’experiència és la suma d’encerts i errades, però que sense aquesta revisió constant, tampoc ens serveix de res, que quan va acompanyada de la reflexió ens ajuda a afrontar amb més garanties el nostre treball, però que sense aquesta reflexió, emparant-nos en ella no és res més que un bluf sense cap mena de solidesa. Rubèn Fornós i Casares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada