L'adolescència sempre ha estat impetuosa, ingovernable, rebel, crítica, inconformista i amb la inevitable poca experiència li falta una gran vida per recórrer.
L'adolescent es troba en una societat que no ha construït, tot just comença a entendre l'entorn i ell hi arriba del món infantil.
Al llarg de la història al jovent se l'ha organitzat depenent de les circumstàncies del moment històric en què es trobava. Però en els últims temps els adolescents han pogut opinar, s'han pogut expressar, participar en política, etc.
Avui en dia hi han molts professionals que treballen amb adolescents: docents, psicòlegs, pedagogs, monitors, educadors en general, etc.
Aquests professionals, tenen una cosa en comú, més enllà de l'educació o la docència i l'intent d'ajudar-lo com a persona i és què, d'una manera o altra s'hi han de comunicar.
Precisament, penso jo, aquesta és la tasca més difícil que els educadors es troben avui en dia: sentir, tothom hi sent, però i escoltar? Parlar tothom en sap, però, educadors i adolescència parlen el mateix idioma?
L'esforç que hem de fer és no obviar allò que fan, allò que desitgen, allò que els crida l'atenció i que els motiva realment, que normalment s'expressa per: conducta social, expressions corporals i verbals, la vestimenta i la música.
Per tant no podem obviar ni desconèixer les inquietuds d'expressió personal artístiques que et reafirmen dins d'un col·lectiu.
No podem obviar que les subcultures creades a mitjans dels anys 50 i evolucionades fins a arribar als nostres temps són influents per a molts adolescents.
Què vol dir tot plegat?
Tinguem la professió que tinguem dins del món dels adolescents, tinguem l'edat que tinguem, hauríem de fer un esforç per conèixer els seus móns.
És una manera d'acostar-nos més a ells, perquè ells són en definitiva qui ens preocupen.
Avui en dia, grans i petits tenim la xarxa per buscar tota la informació que necessitem.
Arnau Colomé i Casanova
L'adolescència sempre ha estat impetuosa, ingovernable, rebel, crítica, inconformista i amb la inevitable poca experiència li falta una gran vida per recórrer.
L'adolescent es troba en una societat que no ha construït, tot just comença a entendre l'entorn i ell hi arriba del món infantil.
Al llarg de la història al jovent se l'ha organitzat depenent de les circumstàncies del moment històric en què es trobava. Però en els últims temps els adolescents han pogut opinar, s'han pogut expressar, participar en política, etc.
Avui en dia hi han molts professionals que treballen amb adolescents: docents, psicòlegs, pedagogs, monitors, educadors en general, etc.
Aquests professionals, tenen una cosa en comú, més enllà de l'educació o la docència i l'intent d'ajudar-lo com a persona i és què, d'una manera o altra s'hi han de comunicar.
Precisament, penso jo, aquesta és la tasca més difícil que els educadors es troben avui en dia: sentir, tothom hi sent, però i escoltar? Parlar tothom en sap, però, educadors i adolescència parlen el mateix idioma?
L'esforç que hem de fer és no obviar allò que fan, allò que desitgen, allò que els crida l'atenció i que els motiva realment, que normalment s'expressa per: conducta social, expressions corporals i verbals, la vestimenta i la música.
Per tant no podem obviar ni desconèixer les inquietuds d'expressió personal artístiques que et reafirmen dins d'un col·lectiu.
No podem obviar que les subcultures creades a mitjans dels anys 50 i evolucionades fins a arribar als nostres temps són influents per a molts adolescents.
Què vol dir tot plegat?
Tinguem la professió que tinguem dins del món dels adolescents, tinguem l'edat que tinguem, hauríem de fer un esforç per conèixer els seus móns.
És una manera d'acostar-nos més a ells, perquè ells són en definitiva qui ens preocupen.
Avui en dia, grans i petits tenim la xarxa per buscar tota la informació que necessitem.
Arnau Colomé i Casanova
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada