Aprenentatge i motivació

A casa tenim un ordinador familiar que faig servir conjuntament amb la meva dona i la meva néta de 4 anys, l’Àfrica.

Jo tinc molt clar que per aprendre s’ha de remenar.

En el meu cas, la més sonada la vaig fer l’any 1997 quan vaig comprar el meu primer PC. Jo era dels pocs que féiem servir l’Apple. El vaig comprar a l’Hipercor, en un pla de pagaments a terminis, i quan me’l van portar a casa la primera cosa que vaig fer va ser formatejar-lo. Vaig pensar: si me’n surto tindré molt de guanyat, i si no, sempre els hi podrè preguntar què collons m’han venut.

Me’n vaig sortir. Així doncs, no us estranyi que el deixi lliurement a la meva nèta.

El ratolí el va aprendre a fer anar, ara ja fa quasi un any, amb un joc que havia de colocar el mobiliari d’una habitació al seu gust. No va calguer ensenyar-li res, la motivació per fer una cosa que entenia a la perfecció (com ara que el coixí va a la capçalera del llit) va ser el centre d’interès que aprengués la tècnica d’arrossegar, deixar anar i escollir.

Ara, pero, he quedat bocabadat.

La meva dona li ha ensenyat a baixar-se els programes d’Ensenyament del Clic i jo al·lucino: entra a internet, selecciona la pàgina del Clic, entra al cercador i selecciona (en prou feines sap llegir) activitats de 3 a 6 anys, selecciona l’idioma català, selecciona una activitat, la instal·la, surt d’internet, obre el programa del clic, cerca l’activitat i la comença a fer: relacionar paraules amb dibuixos o sons, trencaclosques...

I això que he explicat dóna molt a pensar.

Rubèn Fornós i Casares