JOCS DE TAULA I WEB 2.0, JUNTS PERÒ NO BARREJATS

Ja fa temps que estic interessat pel mon dels jocs de taula, un recurs pedagògic i lúdic que, moltes vegades, no l’hi donem cap mena d’importància des del món del lleure. Sovint el racó dels jocs de taula a molts esplais, casals, cases de colònies ,etc. es limita a una petita pila de jocs, a la majoria dels quals els hi falta alguna peça (o gairebé totes), que algú els ha portat fins allà perquè a casa feien nosa, ja no hi juguen els nens/es o qualsevol altre motiu que impulsa a portar-lo a algún lloc abans de que acabi a les escombraries. Monopolis, trivials, parxis, escacs, jocs de cartes, scrabbles, i un llista no massa abundant de jocs en estat de semiruina que ens observen des d’una lleixa com demanant que finalitzem la seva agonia i que definitivament els llencem a les escombraries perquè ja ningú vol, ni pot (degut a que no solen estar en massa bones condicions) jugar amb ells.

 

El meu interés pels jocs de taula es basava sobretot en jocs de taula tradicionals de tot el món; el Go de la Xina, el Tablut de l’India, el Bagh Chaal del Nepal, el Solitari de França, l’Aualé de molts paisos africans,  etcétera. Aquests jocs ja fa uns quants anys que els estem introduint als cursos de monitors de menjador com un bon recurs, fàcil i bàrat (la majoria es poden construir amb materials econòmics), per intentar que els nens/es que es queden al menjador tinguin alguna opció més que jugar a futbol o practicar algun altre esport després de dinar. Però he de ser sincer i dir que el joc de taula que es coneix com “modern” era gairebé desconegut per mi fins fa ben poc temps.

 

Aquest cap de setmana he assistit a les jornades que s’han fet a Manresa de Formació de formadors d’escoles d’educadors en el lleure i s’ha produit una paradoxa: el primer dia de les jornades a la conferència inagural ens animaven a utilitzar el mon d’internet (i més concretament la web 2.0) com a recurs per a l’educació en el lleure, ens convidaven a remar com a inmigrants tecnològics que som.  El segon dia de les jornades, i aqui vé la paradoxa, vam fer un magnífic taller (guiats per en Jordi Llorente, del CAE de Manresa) sobre l’aplicació dels jocs de taula a l’educació en el lleure. Dos mons tan allunyats i tan complementaris es van donar al mà, posant-se de manifest que, potser, els tenim una mica oblidats a l’educació en el lleure.

No estem treient tot el suc que tenen els jocs de taula moderns i la web 2.0 (per separat) a les activitats d’educació en el lleure; i els primers que hem de posar-hi remei som les escoles d’educació en el lleure, que hi hem de donar la importància que es mereixen.

A la nostra escola en Ruben s’està encarregant, a través del treball en xarxa, "d'obligar" als alumnes a com a mínim acostar-se al món d’internet i la web 2.0. I jo, ja he posat fil a l’agulla per introduir els jocs de taula moderns dins el temari, de moment, del curs de monitors... a poc a poc anirem convencent als alumnes que hi ha aquests dos recursos, a part dels que tots ja coneixem, a disposició dels monitors/es d’educació en el lleure i que cal que s’introdueixin de forma decidida a les programacions/planificacions que, de vegades, pequen de massa repetitives.

 

Actualment es publiquen gairebé 2.000 jocs de taula nous cada any, per totes les edats, de 2/3 a 99 anys (com solen indicar algunes caixes), i es tracta d’un gran recurs lúdic i pedagògic que no podem obviar. En propers posts d’aquest blog anirem recomanant diferents jocs de taula moderns que cal tenir en compte per a introduir-los a l’educació en el lleure.

 

Quim Díaz