divendres, 15 de setembre de 2006

Un exercici pràctic

Ja fa més d’un any vaig fer públic el Model Integral del Lleure. Bàsicament, es tracta d’un model que ajuda a entendre quins aspectes s’han de tenir en compte perquè els nens i les nenes que participen a les activitats de lleure educatiu s’ho passin bé.
Presentat en forma circular, els aspectes d’aquest model són sis: atenció personal, adequació de les activitats, tracte humà, qualitat pedagògica, diversió i seguretat.
Actualment, estic impartint un Curs de Directors d’Activitats de Lleure a Figueres, i els hi he proposat un exercici basat en aquest model ben bé a inicis del curs.
L’exercici es basa en pensar quins aspectes ha de tenir en compte un director quan està al front d’una activitat de lleure educatiu i relacionar-la amb algun o alguns dels aspectes que conformen el Model Integral del Lleure.
La meva sorpresa ha estat quan cadascun dels grups –sis en total, compostos per cinc alumnes cadascun d’ells- han fet l’exercici exactament a l’inrevés, ja que els hi ha estat molt més fàcil partir de cadascun dels aspectes tractats en el Model i concretar aquelles tasques que s’hi deriven.
Però, no m’he sorprès solament per la unanimitat espontània per transgredir la norma metodològica del treball que els vaig posar, sinó pels resultats obtinguts, ja que –repeteixo- es tracta de l’inici del curs. Han anat apareixent la quasi totalitat dels elements del temari que es tracten en el Curs de Directors, i fins i tot enfocaments complementaris originals. I això m’ha omplert de satisfacció perquè l’enunciat del Model Integral del Lleure m’ha demostrat que s’ha convertit en una potent eina de reflexió i de treball metodològic.
Fins ara, l’exercici que em limitava a posar implicava fer una comparació dels aspectes del Model amb el temari del curs i amb això acabava demostrant que aquest temari estava sincronitzat amb el model proposat. Amb el canvi realitzat, a més de demostrar-me que els alumnes tenen una eina potent de treball per arribar a resultats pràcticament equivalents i, tal vegada, qualitativament superiors, he passat de proposar un exercici purament teòric a un altre eminentment pràctic. Rubèn Fornós i Casares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada