Valorar els riscos

L’accident del Metro de València ha estat un altre motiu de reflexió i de sentiments de solidaritat amb les víctimes del mateix i els seus familiars.

Un accident que diuen que es podria haver evitat.

Cada vegada, sortosament, les mesures de seguretat s’estan prenent en tots els àmbits de la vida. Això sí, en alguns més que en altres. Malgrat tot, la gran majoria no hem estat educats en la cultura de la seguretat.

Encara ara hi ha qui es queixa, i ho fa davant dels més petits, pel fet d’haver-se de posar el cinturó de seguretat.

Les empreses contracten els serveis d’un pla de prevenció de riscos com una obligació imposada per llei i amb la mentalitat de fer el mínim possible per estalviar-nos el màxim.

I aquesta manca de cultura fa que deixem als nostres fills en mans de la providència quan participen en determinades activitats de lleure o esportives, deixats a la mà de ves a saber qui...

I per contrapartida hi ha qui valora excessivament els riscos, com ara aquells que deixen de menjar pollastre per por a la grip aviar perquè s’ha detectat un cas ves a saber on, però que continuen bevent i agafant el cotxe sense ser conscients que la probabilitat d’un accident és molt més elevada.

Finalment, hi ha totes aquelles persones, com les víctimes de l’accident de València, que posen la seva integritat en mans dels altres, confiades que es prenen les mesures adequades i que acaben pagant les conseqüències.

La cultura del risc s’ha d’ensenyar a les escoles i s’ha de practicar des de ben petit, i tots plegats hauríem d’aprendre a valorar els riscos amb coneixement de causa. Vagi també la nostra solidaritat amb les víctimes de València. Rubèn Fornós i Casares