Unes persones meravelloses

Aquest passat divendres vaig assistir al dinar de fi de curs del PTT (Pla de Transició al Treball) de Palamós en la meva qualitat de professor “expert” (col·laborador o extern, que en diuen).

Amb aquest ja són tres els cursos acadèmics que he viscut l’experiència de tenir alumnes que estan realitzant aquests mòduls del Pla de Garantia Social amb la finalitat d’inserir-se en el món del treball o bé reenganxar-se en el pla educatiu que en el seu dia no van poder o no van voler seguir. Val a dir que per a mi ha estat una experiència per la qual hagués arribat a pagar si quan m’ho van proposar ho haguessin plantejat exactament a l’inrevés de com m’ho van plantejar.

Jo estic acostumat a tractar amb joves des de diferents vessants, però sobretot el del lleure educatiu. A partir dels 18 anys, és a dir, en els cursos oficials de Monitores i Monitors et trobes amb una gran dispersió d’alumnat, ja que no hi ha una condició d’accés acadèmic. Així doncs et trobes amb universitàries i universitaris i amb alumnes que van penjar els seus estudis a mig camí. No passa el mateix però, amb joves de setze i disset anys, ja que en el món del lleure aquests solen ser aquells que s’han adaptat bé al model educatiu. Em faltava doncs en aquesta franja d’edat l’experiència amb aquests altres joves que per una raó o altra no s’han adaptat al nostre model d’escola, i aquesta l’he trobat precisament en les alumnes del PTT.

Experiència que per cert, enguany, ha estat molt gratificant.

He hagut d’adaptar-me més que mai a unes circumstàncies “diferents” que m’han ajudat a interpretar el món del jovent des d’una altra òptica, a la vegada que he descobert en la seva rebeldia i la seva submissió, la seva joventut i la seva maduresa, la seva comprensió i la seva intolerància, el seu esforç i el seu passotisme... sobretot, a unes persones meravelloses. Rubèn Fornós i Casares