Una etapa més...

Aquesta setmana passada m’he acomiadat dels teleespectadors de Canal 12 Televisó Baix Empordà, antiga TV Palamós.

Han estat 2 anys i 3 mesos que setmana a setmana he sortit a la petita pantalla introduïnt-me a un munt de llars, sobretot palamosines, sense demanar permís.

Al començament, anava a gravar als estudis de TV Palamós, però ben aviat vam pactar amb en Miquel Figueres, el director d’aquesta tele que vingués a gravar a La Proa.

Això ha estat la clau que aquesta intervenció meva en aquest mitjà de comunicació hagi durat tant de temps.

Els que m’heu vist alguna o altra vegada sabeu que no he acabat mai amb un simple bona nit o un adéu-siau, cada vegada he intentat posar-hi un toc d’humor. La meva dona diu que sóc cínic, però jo em considero una persona amb bon humor, sigui com sigui, sóc com sóc.

La intervenció més simpàtica va ser la que vaig aparèixer amb la meva nèta Àfrica (aleshores tenia 3 anys). Quan en Miquel es va presentar a filmar a La Proa i jo estava fent d’avi. Vaig optar per explicar-li les notícies a ella. El bo del cas és que ella m’anava fent preguntes que jo li anava contestant.

En cada programa he intentat seguir exactament les instruccions d’en Miquel, però a l’inrevés de com me les deia. (aquest és el cinisme a què es refereix la meva dona i aquest és el meu tarannà rebeld). Això m’ha provocat discussions i crits de bon rotllo amb el Director d’aquesta televisió, però al final va entendre que la meva intervenció en aquest mitjà era molt personal i, o l’acceptava o em fotia una patada al cul.

D’això ja se’n va adonar ben aviat, ja que quan s’emprenyava em feia repetir la gravació i això era molt car en temps, i ell no en disposava.

Jo tampoc, però no li ho vaig fer saber mai... o quasi mai.

L’estiu passat em va demanar fer un programa d’entrevistes i vam fer un experiment que va acabar amb 60 entrevistes que feia com xurros...

Però tot s’acaba, i la meva etapa televisiva també. Rubèn Fornós i Casares