dilluns, 15 de maig de 2006

Pa amb nocilla

Durant dues setmanes cada dia de les 7h a les 10h del vespre de dilluns a dijous, estic impartint un Curs d’Iniciació en el Lleure a Banyoles, assistit per altres professors de l’Escola l’Empordà.
Aquest curs ha estat organitzat per Serveis Socials de l’Ajuntament de la capital del Pla de l’Estany i inicialment es va enfocar per al col·lectiu immigrant, sobretot marroquí.
La necessitat de normalització i d’integració d’aquest col·lectiu ha obligat als organitzadors a plantejar-se la necessitat de convocar un curs obert a tots els joves de Banyoles on el resultat és que es barregen tant joves immigants com autòctons.
El segon dia de classe els vaig demanar que ensenyessin una cançó que recordessin de quan eren petits i els nois del col·lectiu marroquí ens van ensenyar una joia de cançoneta que més o menys traduïda ve a dir:
“pinto al papa / pinto a la mama / amb molts colors / amb molts colors / pinto una bandera / dalt d’una muntanya / sóc un artista / sóc un artista”.
Tenim la tendència a tractar aquest tema de la immigració des del punt de vista multicultural i això fa més mal que bé.
Organitzem festes interculturals però bona part d’elles no saben sortir-se’n del model multicultural, exòtic... proteccionista.
I això, ho hem tingut molt en compte en aquest curs, com quan se’ns va proposar fer un berenar comunitari per al final de curs on cadascú portés algun element típic de cada país i em vaig veure obligat a intervenir fent la reflexió: estem treballant la interelació del treball d’equip, proposem-los de fer un berenar comunitari, però que cada equip s’espabili portant allò que cregui convenient, sigui un berenar típic gambià, marroquí, català o deicideixin anar al super a comprar pa amb Nocilla.
Rubèn Fornós i Casares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada