Gràcies per tot el que m'esteu ensenyant...

De vegades penso que hauria de pagar als meus alumnes per donar-los classe, bé prou que ells ho fan per venir-hi.

Ells s'enduen una formació especialitzada, però jo cada vegada aprenc i m'especialitzo més gràcies a ells.

L'educació té la màgia d'aquesta retroalimentació que t'enriqueix i jo en sóc plenament conscient d'això.

Un alumne/a no és un sac buit que omples de coneixements, sinó que es tracta d'una persona amb tot els seu bagatge cultural.

Jo, quan començava a donar classes, ara ja fa 26 anys, vaig cometre l'error d'anar a la meva primera classe pensant que era jo qui tenia els coneixements i que els meus alumnes eren qui els havien de rebre.

Quan equivocat que estava!...

Ara, passats els anys, deixo ben clar a la meva primera classe que els hi faig que la meva funció és fer-los reflexionar i els hi argumento que la reflexió és l'arma més poderosa de la que estan dotats.

Aquest passat divendres m'en vaig anar de colònies amb el curs de Directors/es d'Activitats de Lleure Infantil i Juvenil que estem organitzant al GEiEG de Girona. Al vespre, després de sopar, els havia proposat una activitat que va íntimament lligada amb tot el que he dit abans. Jo l'he batejada Compatir Recursos i consisteix en que cada alumne proposa ensenyar una activitat a la resta.

Una vegada més, tant ells com jo mateix, ens hem enriquit amb les seves propostes.

Moltes gràcies a tots i totes pel que m'esteu ensenyant.

Rubèn Fornós i Casares