dilluns, 17 d’abril de 2006

Un monitor ha de ser valent

Divendres passat va començar el Curs de Monitors/es de Castelló d'Empúries i Roses, dues poblacions empordaneses que han ajuntat recursos per facilitar al jovent (i no tant jovent) d'aquella zona l'accés a la formació en el lleure educatiu.
El que no comptaven es que la demanda d'aquesta mena de formació s'ha incrementat molt i no han estat al tanto de les inscripcions. De tal manera que un curs que amb un límit de 30 alumnes ja és dificultós realitzar-lo, s'han trobat amb 48 inscrits, millor dit, m'hi vaig trobar jo.
Sort tenim que les nostres classes estan preparades per quan hi ha un grup reduït d'alumnes i per quan, com ara, se sobrepassen els límits, que aleshores aprofitem la conjuntura i ho dinamitzem amb treballs d'equip i posades en comú.
Així doncs, que a la primera classe i després de la presentació del curs i les presentacions formals (que més aviat són d'allò més informal), els alumnes van fer un exercici en el qual per equips havien de destacar les qualitats que creien havia de tenir un bon monitor.
Vaig quedar sorprès, un grup va destacar la valentia com a qualitat.
Jo, el primer que vaig fer, va ser assegurar-me que tothom entenia valentia de la mateixa manera i la gran majoria dels alumnes van arribar a un cert consens: valentia és la capacitat d'afrontar les nostres pròpies responsabilitats. Però, aquells alumnes que havien posat l'exemple van especificar, "un monitor ha de ser valent i s'ha de posar al front de tot, s'ha de saber tirar per una tirolina o ha de saber fer ràpel..."
Ara, tinc pel davant tot un curs per fer-los-hi entendre que aquesta qualitat està molt bé per a col·lectius com ara el militar, però que no és gens rellevant per a un educador de lleure.
Rubèn Fornós i Casares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada