Objectius pedagògics i organitzatius assolits del tot

Aquesta setmana he estat ben distret.

Si us fixeu a la foto de portada em podreu identificar fent cantar al grup de joves participants al Curs d’Iniciació al Lleure Educatiu que l’Escola l’Empordà acaba d’impartir i en el qual hi han participat prop de 200 joves empordanesos.

Particularment, la meva situació és ben estranya, ja que el meu treball està dividit en dues ocupacions diferents, el periodisme i l’ensenyament. Home de molts oficis, pobre segur!, diuen.

La dificultat de portar a terme un curs d’aquestes característiques no es troba en la part pedagògica, de la que l’escola és una entitat experta amb bons professionals de la matèria, sinó en l’organització logística del mateix. Organització que comença molt abans i on les decisions que prens poden portar-te a l’èxit o al fracàs més rotund.

Enguany a més, la cosa es complicava perquè hem implantat dos nivells i això volia dir que tot era molt més complex.

La visió que et dóna organitzar les coses des de diversos àmbits, contemplar-ho tot des de diferents òptiques i fer-ho no solament en detall, sinó també en conjunt, et capacita per prendre decisions que sovint no són enteses per aquells altres que només tenen una visió parcial de les coses.

I això ha passat quan m’he limitat a recollir els suggeriments que els monitors-professors em feien però m’he mostrat rígid a l’hora de seguir el programa logístic, conscient que no ens podíem permetre el luxe de fer canvis, ja que un petit canvi aparentment sense importància implicava a tota la resta...

Suggeriments que, això sí, seran molt importants per a properes edicions.

Al final de tot, però, queda la satisfacció d’haver arribat a bon port i amb els objectius pedagògics i organitzatius assolits del tot. Rubèn Fornós i Casares