Estic indignat

Per motius d’estudis estic fent una assignatura que porta per títol l’Educació Permanent.

Quan vaig abordar per primer cop aquest tema de forma sistemàtica era l’any 1986 i des d’aleshores ha plogut molt i el concepte també ha evolucionat molt, com ha de ser.

Els continguts d’aquesta assignatura m’han ajudat a posar-me al dia, a la vegada que m’han servit per constatar algunes coses que m’han deixat sorprès i perquè no dir-ho, indignat.

Des de l’Escola l’Empordà, l’any 1998, vam volem impulsar la formació dels cursos de monitors a través d’internet amb la idea que d’aquesta manera portaríem la formació allà on calia i que normalment era de difícil accés, com per exemple els pobles del Pirineu.

Vam fer tot un estudi de viabilitat i ja aleshores disposàvem de la tècnica necessària per dur-ho a terme, a la vegada que vam treballar en la modulació dels continguts i les activitats dels programes educatius per impartir-se a distàcia.

Qui va creure en el projecte va ser el aleshores representant territorial de Joventut a Girona a qui vam convèncer de forma ben simple: “fins i tot les carreres universitàries s’estan donant així”.

Però el projecte va trobar altres esculls, tot i que tenim constància que es va fer una reunió de tots els representants territorials de Joventut de Catalunya per tractar el tema.

Més tard, l’any 2002, en un congrès internacional d’escoles de lleure, la de la Junta d’Extremadura va informar com a gran novetat la formació de monitors a través d’internet.

Ara m’he assebentat que va ser precisament en la Conferència Mundial de l’Educació per a Adults de París de l’any 1998 i l’any següent al Congrés Internacional de l’Educació Permanent a Gijón, on es va fer incidència a la utilització de les noves tecnologies com un objectiu prioritari per fer arribar l’Educació Permanent (que ho abarca tot i per a tothom) arreu.

Ho enteneu ara perquè m’ha pujat la mosca al nas?

Rubèn Fornós i Casares Publicat a La Proa, diari del Bix Empordà el juny de 2004