dijous, 12 de febrer de 2004

Encara ara em collonen!

Ja fa quatre setmanes que estic donant classes a Puigcerdà d’un Curs de Directors de Lleure.
Les dues primeres setmanes hi vaig anar amb el cotxe d’en Jordi, el meu company, i vaig estar molt atent als indicadors ja que, per qüestions del calendari, em tocaria anar-hi sol un cop per setmana.
La primera vegada que vaig anar sol, vaig sortir amb molt de temps pel que pogués ser.
Quin viatge, Mare de Déu!
Em vaig aturar a l’àrea de serveis del Gurb a fer un cafè, passat Vic, i quan vaig tornar al cotxe no el vaig poder engegar. Sort dels Mossos i d’un cable de bateria que duien.
Però això no va ser res, quan havia de deixar l’eix per anar pel túnel del Cadí no vaig veure els senyals i quan m’en vaig adonar estava quasi a tocar a Cervera.
I no els vaig veure perquè em vaig adonar que no recordava res des de l’incident del Gurb, com si la meva vida s’hagués fos per quasi una hora.
A la primera oportunitat vaig girar i me’n vaig tornar cap a Manresa i a la seva alçada vaig girar cap a Andorra.
Bé, quan vaig ser a Solsona em vaig aturar a comprar un mapa (tot i que en duia un al cotxe i amb els nervis no el vaig saber trobar).
Allà vaig decidir anar a Berga pel dret i encaminar-me cap al túnel.
Vaig trucar dient que arribaria una hora tard, però només vaig arribar-hi uns quaranta minuts...
La segona vegada, divendres passat, vaig arribar a Puigcerdà una hora i mitja abans i vaig entrar a un bar on em vaig trobar amb alguns dels alumnes: encara ara em collonen!
Rubèn Fornós i Casares

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada