Com la vida mateixa

L’Escola l’Empordà està fent un curs de Directors de Lleure a Girona i el passat cap de setmana vaig anar amb els alumnes (promig d’edat, 27 anys) de colònies a Esponellà i també vam fer una visita a l’Alberg de Joventut Cerverí de Girona, on després de dinar el responsable ens va fer una xerrada explicant com funcionava la Xarxa d’Albergs de la Generalitat de Catalunya i la possibilitat d’acollir grups de lleure.

L’anada a colònies amb els directors no té res a veure amb la dels monitors (promig d’edat, 20 anys), no solament pel fet que són més grans sinó perquè l’enfoc és substancialment diferent.

Són colònies, les dels directors, on podem baixar molt més la guàrdia i en el fons això s’agraeix.

Aquesta vegada els hi hem preparat un joc de rol perquè practiquessin el fet de demanar ajuts i subvencions. Els personatges: Secretaria General de Joventut, Diputació, Consell Comarcal, Ajuntament, Concessionari de Cotxes i Grup d’Alimentació.

Tots ells amb instruccions molt concretes com ara Secretaria General de Joventut, que als 10 minuts de començat el joc els grups que no havien passat per finestreta a recollir els impresos de la subvenció es trobaven que s’havia acabat el termini de sol·licituds fins a l’any vinent.

A cada subvenció o ajut aconseguit els grups rebien euros de mentida i guanyava qui n’havia aconseguit més.

Com la vida real.

I com a la vida real ens vam trobar un grup que només va rebre 300 euros quan en podia haver aconseguit 900 perquè només en va demanar 300 i un altre que va guanyar perquè va fer trampes: es van equivocar i els hi van donar 3.000 euros en comptes de 300 i ells com qui no se n’adona.

Rubèn Fornós i Casares Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà el gener de 2003